Mari Lyn Diniz / Dora García. Corocuerpo (de feminidades disidentes o Mejor os calláis todos)

Un cor de dones trans alça la veu per dialogar entre elles i interpel·lar el públic: La ressurrecció com a justícia.

Sylvia Rivera, una de les pioneres de la lluita pels drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals va pronunciar un discurs al New York City’s Christopher Street Liberation Day Rally de 1973 que es va fer famós amb la denominació de “millor calleu tots”. En aquest discurs s’inspiren Mari Lyn Diniz i Dora García en una performance en la qual treballen amb un grup de dones trans que, com si fossin part d’un cor grec, interactuen amb els espectadxrs.

Aquest corocuerpo articula una crítica directa a la violència estructural dels discursos cisnormatius, tant heterosexuals com homosexuals, i reivindica formes de vida que han estat històricament expulsades de l’esfera pública. La incorporació de fragments de la cançó “O Amor”, de la cantant brasilera Gal Costa, reforça la idea de resurrecció com a justícia: ressucitar aquí significa fer visibles veus silenciades, cossos exclosos i genealogies dissidents.

El concepte de resurrecció és comú a la segona acció de Dora García al projecte artístic Extramurs, El bicho. Precisament, la cançó de Gal Costa que es recita adapta un poema de Vladímir Maiakovski (Amor 3), el mateix autor que inspira El bicho.

Corocuerpo (De feminidades disidentes o Mejor os calláis todos) i El bicho formen part del projecte del Museu Tàpies Extramurs, que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural, fomenta el diàleg interinstitucional, amb l’espai públic i amb el medi ambient.

Amb la col·laboració estable d’Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i del Grec Festival Barcelona, entre d’altres, el pojecte Extramurs proposa intervencions i activitats que responen a les necessitats contemporànies i que fomenten noves narratives comunitàries a l’espai urbà. El gest de considerar els murs de l’espai públic com a portadors de les veus ciutadanes, espais on es materialitzen els discursos col·lectius i es resignifiquen les experiències compartides ens connecta directament amb el pensament de Tàpies.

Amb caràcter anual, cada edició d’Extramurs s’expandeix des del Museu Tàpies a l’espai públic en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona i altres entitats de la ciutat. Per a l’edició del 2026, s’ha convidat l’artista Dora García. Dora García treballa principalment en les arts visuals, i ocasionalment col·labora en els camps de la dansa i el teatre, o s’implica en l’àmbit social i polític. L’obra de Dora García abasta la literatura, el cinema, la instal·lació i la performance, i se centra en històries que ella mateixa construeix i escenifica, creant situacions dissenyades per implicar el visitant i provocar experiències úniques i introspectives.

Una producció del Museu Tàpies i Grec 2026 Festival de Barcelona.

En el marc del projecte del Museu Tàpies Extramurs 2026, comissariat per Imma Prieto, directora del Museu Tàpies, i Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies.

Performers: Mari Lyn Diniz (BR) | Amanda Araújo (BR) | Helen Bogado (AR) | Lola Callejas (CL) | Milah Lorsalles (AR) | Soltanaterra (BR)

Amb la col·laboració de: 

Daniela Barriga | Isidora Cruz Berta Esteve | Bárbara Lara Leiva | Ben Muñoz | Mitzi Reyna, estudiants del Màster Universitari en Recerca en Art i Disseny (MURAD), Eina

Lucas Camacho | Carla López  | Sara Mato, estudiants del Grau en Disseny, Eina

Rita Duelt | Mireia Solé, estudiants del Grau d’Humanitats, Universitat Pompeu Fabra