Craigie Horsfield. La ciutat de la gent

L’exposició de Craigie Horsfield (Cambridge, 1949) comprenia una cinquantena de fotografies, totes realitzades especialment a Barcelona. Les fotografies responien a conceptes d’identitat i d’història: les identitats de diferents individus i comunitats que conformen la ciutat, i les seves memòries i experiències vitals particulars.

A través de les imatges d’indrets i de ciutadans de Barcelona, Horsfield tractava de descriure les relacions humanes en el si de la ciutat perquè l’espectador en pugui reconèixer la seva estructura bàsica.

Per a Horsfield, la fotografia ha de tenir una part de responsabilitat en l’evolució de la nostra percepció i de la nostra consciència de la realitat del món i de la seva transformació.

El treball de Horsfield s’inscrivia en un projecte que implicava no sols una estreta col·laboració entre l’artista i els dos organitzadors de la mostra, sinó també la incorporació d’altres col·lectius de professionals que treballen a Barcelona i per a Barcelona. Economistes, antropòlegs i arquitectes van contribuïr al procés de creació de les fotografies amb la seva pròpia visió de la ciutat. En aquest procés, però, també hi van participar activament els ciutadans anònims retratats per Horsfield, que van explicar les seves vivències personals i van assenyalar els aspectes del seu entorn que consideraven més rellevants. El projecte posà l’èmfasi en tres barris perifèrics de Barcelona: Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró. Això no obstant, a través del conjunt de les imatges, el visitant podia contemplar un insòlit i ampli ventall de la gent i dels llocs que conformen la nostra ciutat.

Cada dispositiu, únic, fou sotmès a un llarg procés de manipulació fins a obtenir el resultat desitjat per l’artista. Horsfield va presentar les fotografies en grans formats, de manera que adquirien una presència a la qual l’espectador no es podia sostreure fàcilment.