La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per la vida, o un cop de peu –per què no?– que digui “prou!”. Pot ser un aire dolç de matinada, ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre.
Antoni Tàpies (gener del 1967), El joc de saber mirar. Cavall Fort, nº 82.
Antoni Tàpies convida a mirar el món des d’una perspectiva oberta, crítica i reflexiva. És per això que des del Departament d’Educació es considera la seva obra un bon punt de partida per a la pràctica educativa.
Des del Museu Tàpies entenem l’educació com un procés per a la producció de coneixement a través de l’art i de forma col·lectiva, perquè, com diu la filòsofa Marina Garcés, l’educació és una invitació a pensar en comú.
Davant les crisis actuals, cal reafirmar la funció social del museu i la dimensió política dels processos educatius: l’art i l’educació són espais per qüestionar la realitat que ens envolta, apropar-se al fet desconegut i imprevist, i afavorir les relacions i els vincles. En aquest sentit, tenim present el model de les pedagogies llibertàries catalanes, com la de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, en què acció pedagògica i canvi social anaven de bracet
Prenent de referent les paraules de Juana M. Sancho, l’educació hauria de permetre als alumnes i docents “trobar el seu sentit, conèixer-se, conèixer l’altre i al món que ens envolta, no per explotar-lo a la seva conveniència, sinó per respectar-lo i per fomentar el bé comú”.
L’art en si mateix no és educatiu. El valor pedagògic de l’art rau en els processos educatius que s’organitzen al seu voltant. El Departament d’Educació conceptualitza accions i projectes adreçats a un públic divers i vetlla per fer del museu un lloc inclusiu i acollidor. La raó és que el museu ha d’incloure potencialment a tothom i ha de ser un espai col·lectiu que sàpiga recollir les demandes i aportacions de la comunitat.