blanca arias. Al límit d’un bosc, una nena

«Al límit d’un bosc, una nena.» Un inici així amaga una promesa del narrador a l’oient, com la nota que algun ha esmunyit en una butxaca, o la insinuació que ha de passar alguna cosa. Tothom que estigui a prop girarà el cap i afinarà l’oïda, imaginant la nena obrint-se pas entre els arbres o al costat de la muralla verda d’un bosc.

Fragment de Hamnet, de Maggie O’Farrell

Amb aquest horitzó d’expectativa s’obre Al límit d’un bosc, una nena. Prenent com a punt de partida els buits aparents del Mitjó d’Antoni Tàpies, blanca arias ens convida a habitar el forat com un espai ambigu: absència i obertura, vulnerabilitat i possibilitat. Allò que el decòrum sol apartar —l’excés, l’abjecte, la desviació del cànon— esdevé aquí un lloc des d’on repensar la percepció dels cossos i el que aquesta mirada diu de nosaltres.

En aquest context, el cos i la matèria es presenten com a superfícies d’escriptura, transmetent allò que la paraula no pot fixar. Com a acte de cura metodològica, arias «estira del fil», unint simbòlicament pràctiques tèxtils, memòria oral i genealogies discretes que sovint queden fora del relat oficial.

Des d’una sensibilitat feminista, la intuïció i l’escolta de les zones toves del cos es reivindiquen aquí com a formes de coneixement. La poesia, concebuda com a plec del llenguatge, obre espais on altres significats emergeixen i ens permet qüestionar què esperem, avui, de l’experiència artística.

Activitat realitzada en el marc de l’edició 2026 del cicle “Seguint el sol” del Museu Tàpies.

blanca arias (ella / elli) és artista-investigadora, educadora i curadora. Graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Comparats per la Universitat Pompeu Fabra. La seva pràctica es desenvolupa en l’àmbit de la imatge, des d’on fabula sobre possibles gestualitats i materialitats lesbofeministes. Blandito blandito. ¿Qué le hacemos las feministas al arte? (Cielo Santo, 2025) és el seu primer llibre.

Actualment, és part del Departament de Programació Pública i Social de la Fundació Miró, educadora al MACBA i voluntària de l’arxiu Ca la Dona. Anteriorment, ha comissariat exposicions al CCCB (2026), la Fundació Miró (2025), la Sala d’Art Jove (2024) i La Panera (2024). Ha portat a terme activitats de mediació a Matadero, el MNAC, La Capella, el MACBA, el Monestir de Pedralbes o el Centre LGTBI, entre d’altres. Com a artista, la seva obra ha estat reconeguda amb les beques Barcelona Crea (2024) i Sala d’Art Jove (2023), i exposada a espais com l’EACC Espai d’Art Contemporani de Castelló, el Loop Festival o Tabakalera.