Estètica del trànsit. Memòria ancestral i subconscient col·lectiu

El Museu Tàpies organitza un seminari per tal d’aprofundir en el llenguatge i la cosmologia de Marta Palau. Així, partint de cosmovisions indígenes i rituals ancestrals es tractaran temes com el xamanisme, la guarició i el simbolisme del sagrat.

Aquesta jornada permetrà reflexionar sobre com l’artista incorpora pràctiques que vehiculen els conceptes de màgia i d’història en relació amb la pràctica artística per generar una poètica visual que connecta amb el subconscient col·lectiu i amb la memòria ancestral. L’ús de materials naturals i de tècniques tèxtils tradicionals per part de Palau, així com la creació d’una simbologia arrelada en l’experiència personal, contribuiran a parlar sobre l’art com una eina creativa de resistència cultural i a posar en valor la riquesa espiritual de les cultures originàries.

Com a cloenda del cicle de cinema «Els exilis (in)visibles», aquest seminari contribuirà a trencar amb la consciència antropocèntrica i eurocentrista, per tal d’habitar el món des d’altres narratives i de posar el focus en els imaginaris col·lectius. En aquest sentit, el treball de Palau s’ha de plantejar com un acte de memòria i resistència envers els processos de deshumanització i com un gest per entendre el món com un tot concèntric i relacional.

PROGRAMA

· 18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

· 18.10 h. Conferència «Marta Palau entre trajectòries d’exili», a càrrec de Mari Paz Balibrea

· 18.50 h. Conferència «Entre dos mons. Dones, art i exili», a càrrec de Gemma Domènech

· 19.30 h. Conferència «Visionàries elles, visionàries nosaltres. La cosmologia de Marta Palau», a càrrec de Pilar Bonet

· 20.10 h. Interludi poètic «La paraula: exili de l’exili», a càrrec de Maria Sevilla

· 20.30 h. Taula rodona amb Mari Paz Balibrea, Gemma Domènech, Pilar Bonet i Maria Sevilla, moderada per un representant del Museu Tàpies

· 21 h. Cloenda

Mari Paz Balibrea

Catedràtica d’Estudis Culturals de l’Espanya Contemporània a Birkbeck, Universitat de Londres. El seu treball estudia la dimensió política de la cultura centrant-se, particularment, en l’Espanya del segle xx. En aquesta línia, ha publicat extensament sobre el paper dels intel·lectuals d’esquerres, sobre el llegat de l’exili republicà i sobre la construcció de la idea de ciutadania a la ciutat creativa. Ha estat consultora en matèria d’art i cultura de l’exili republicà en la recent remodelació de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Pilar Bonet Julve

Investigadora, historiadora i crítica d’art. Docent a la Universitat de Barcelona. Experta en estudis sobre art i espiritualitat de dones visionàries europees. Presidenta de la Fundació Josefa Tolrà – Art Visionari, i creadora i codirectora del grup de recerca Visionary Women Art (Premi ACCA Recerca, 2023).

Comissària d’exposicions d’art contemporani. En els darrers anys, les seves mostres han estat dedicades a la creació gràfica i tèxtil d’artistes heterodoxes: La mà guiada. Josefa Tolrà i Madge Gill, dones visionàries, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), 2023; La mèdium i el poeta. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa, Fundació Joan Brossa (Barcelona), 2020; ALMA. Mèdiums i visionàries, Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 2019; Josefa Tolrà i Julia Aguilar. Art des de l’altre costat, Les Bernardes de Salt (Girona), 2017, i Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica, Can Palauet (Mataró), 2013.

Gemma Domènech

És professora agregada del Pla Serra Húnter al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona (UdG) i, des de l’any 2022, directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), on n’havia estat investigadora des de 2009. En paral·lel, entre 2019 i 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000), compta amb una àmplia trajectòria científica amb més d’un centenar de publicacions i presentacions a congressos d’àmbit nacional i internacional. Cal destacar la seva línia de recerca sobre la repressió i l’exili dels arquitectes republicans i sobre l’exili a Mèxic de les artistes catalanes. Aquests treballs han donat lloc a projectes de col·laboració amb la Universidad Nacional Autónoma de México i el Colegio de Jalisco (Guadalajara, Mèxic). Domènech és coautora de Segundo diccionario de los catalanes de México (editorial Porrúa, Ciutat de Mèxic, 2022), premiat amb el 56è Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Catalanística.

Maria Sevilla

És investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, i també treballa com a poeta i rapsoda. Ha publicat quatre poemaris i una plaquette: Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). El 2024 també ha publicat el seu primer assaig, No desitjaràs els béns del proïsme. Ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. En l’àmbit escènic, ha recitat en multitud de festivals de poesia d’àmbit nacional, i també a ciutats com Quetzaltenango, Istanbul, Vílnius, Londres, París i Calcuta.