Seguint el sol: Candela Capitán

El terrat de la Fundació Antoni Tàpies esdevindrà una ludoteca experimental per a Opimelissa, un col·lectiu que cuina, canta, balla i moltes coses més. Seguirem el sol amb la ironia i l’humor tou de Júlia Barbany, l’arquitectura de l’electro-cançó enfadosa de Petit Ibèric, els càntics en clau filosòfica de Max Grosse sobre la vida i el mal d’amor d’un mitjó foradat i orfe, l’egodeliri de la dramaturga i escriptora de ploma esmolada Berta Prieto —si encara no saps qui és, vius en una cova!—, amb el ritme de la DJ performer i militant de l’autogestió Meritxell de Soto, l’energia desbordant de l’artista polifacètica i tendra punki-mare Belén Barenys, amb la música llatina experimental dels Deprerreo, amb el cos contorsionat de Candela Capitán, que mostra la sexualització de les dones a cop de mètrica i convulsions.

Seguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle, comissariat per Carolina Olivares Esturillo, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa de la Fundació.

Tercera sessió: Candela Capitán

Eines de control en llibertat, esquelles i algorismes, slow living i “hipnotisme de pantalla” són la base de CELDA SONORA, el nou solo de Candela Capitán (Sevilla, 1996) per al cicle Seguint el sol, comissariat per Carolina Olivares Esturillo, a la Fundació Antoni Tàpies, que es presentarà el 18 de maig del 2024, amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus.

CELDA SONORA és un procés “dancístic” que explora el cos i el moviment per desmitificar la idea de trobar una connexió més profunda amb un mateix, els altres i l’entorn a través del fenomen New Age. Aquesta peça fusiona dos instruments de control en llibertat tan dispars com l’esquella i l’algoritme i implementa el que Capità anomena “pràctica de moviment Slow Living” a la dansa. El cos constrenyit i una banda sonora rudimentària són la resposta a la saturació tecnològica, al ritme accelerat i a la cerca de gratificació instantània que caracteritzen gran part de les generacions contemporànies.

Candela Capitán és artista d’acció i coreògrafa. El seu treball personal explora l’activació i la desactivació dels vincles socials, posant el cos en relació amb altres cossos, objectes i imatges col·lectives. Les noves tecnologies de la comunicació, les relacions transfrontereres entre disciplines artístiques o l’impacte intergeneracional i les seves conseqüències són algunes de les matèries que travessen els seus projectes. Aquestes li serveixen per crear espais onírics i realitats paral·leles en forma de coreografies, instal·lacions o performances que conviden l’espectador a participar directament de les tensions, gaudis i deliris. Principalment utilitza el llenguatge de la performance per estudiar els límits de la dansa, gràcies a un coneixement exhaustiu del cos en moviment i de la seva presència en escena. Les seves obres es desenvolupen en diferents mitjans (accions en viu, instal·lacions o en el camp audiovisual) i vehicles (a través de plataformes virtuals o en directe) amb l’objectiu de trobar diversos canals de interconnexió amb el públic o de qüestionar les disciplines artístiques i les seves possibilitats.

Comissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo

Disseny: Ana Habash i Ignasi Ayats.
Il·lustració: Eduard Sales

Venda d’entrades a través del web de la Fundació i a la recepció del museu. Aforament limitat.

Enllaç al cicle complet.