John Akomfrah

Vertigo Sea és una instal·lació de vídeo de tres canals que descriu la relació de la humanitat amb el mar. L’obra és una narració sobre l’ésser humà i la natura, sobre la bellesa, la violència i la precarietat de la vida. Planteja els problemes de les migracions, la història de l’esclavitud i la colonització, la guerra i el conflicte, i aborda les preocupacions ecològiques actuals.

L’obra es va estrenar a la 56a Biennal de Venècia el 2015, titulada All the World’s Futures i comissariada per Okwui Enwezor. En un estil característic i innovador, Akomfrah explora la nostra capacitat de sobreviure al mar des de la pesca a la migració, l’esclavitud i la colonització del món. A Vertigo Sea combina material d’arxiu de la BBC Natural History Unit amb filmacions noves realitzades a Escòcia, Noruega i les Illes Fèroe. És una obra èpica, una representació poètica i commovedora de la relació humana amb la natura on la bellesa hipnòtica dels paisatges oceànics i de la vida marina, o d’escenes gelades de l’Àrtic, es juxtaposen amb imatges del tràfic d’esclaus, de la crueltat de la indústria de la pesca de balenes, o de la cacera d’óssos polars, i de la travessada dels oceans de les diverses generacions d’emigrants que s’han arriscat a la recerca d’una vida millor.

El mar és un motiu recurrent en l’obra d’Akomfrah; la immensitat de l’oceà marca l’escenari de les conquestes colonials i el comerç transatlàntic d’esclaus, així com els fluxos migratoris contemporanis. Les seves obres es caracteritzen per un interès en les històries, els records i les esperances personals i col·lectives, així com en les identitats culturals. El film també incorpora seqüències on es representa a Olaudah Equiano (c. 1745-1797), l’esclau africà llibert i pioner de la causa abolicionista que va navegar pels mars, va explorar l’Àrtic i que acabaria vivint a Anglaterra, fent campanya per estendre el vot als treballadors i publicant una autobiografia que és cabdal en la narrativa sobre els horrors de l’esclavitud.

Peripeteia (2012)
Vertigo Sea s’acompanya de la instal·lació de vídeo monocanal Peripeteia (2012), que pren com a punt de partida dos retrats pintats per Albrecht Dürer, Kopf eines Negers (Cap d’un home negre, 1508) i Porträt der Afrikanerin Katherina (Retrat de l’africana Katherina, 1520). La identitat misteriosa d’aquests dos personatges porta a una reflexió sobre la dimensió universal del patiment, de la derrota i de la memòria passada que genera coneixement del present.

John Akomfrah (1957), nascut a Accra, Ghana, viu i treballa a Londres. Va ser cofundador del Black Audio Film Collective, a Londres, l’any 1982 amb, entre d’altres, David Lawson i Lina Gopaul, amb els quals continua treballant a la productora Smoking Dogs Films. Les seves instal·lacions de vídeo són composicions visuals multicanal que despleguen contrastos i diàlegs entre la imatge i el so, entre la realitat i la ficció, on el muntatge, com diu ell, fa aflorar «relacions inconscients entre el subjecte i les forces històriques».

Altres obres recents d’Akomfrah són Mnemosyne (2010), sobre l’experiència de l’emigració a la Gran Bretanya; The Unfinished Conversation (2012) i The Stuart Hall Project (2013), sobre la vida i l’obra del teòric cultural Stuart Hall; Tropikos (2015), sobre el passat colonial britànic a Guinea; Auto Da Fé (2016), sobre la persecució religiosa; Precarity (2017), el drama del músic Charles Joseph Bolden, conegut com a Buddy Bolden, la diàspora i el llegat de la creativitat i la creació del jazz modern; Purple (2017), que tracta de l’impacte de la humanitat i la indústria sobre la natura i el planeta i Four Nocturnes (2019), presentada al Pavelló de Ghana de la 58a Biennal de Venècia el 2019, que, juntament amb Vertigo Sea i Purple, forma la trilogia de pel·lícules que exploren la relació complexa entre la destrucció del món natural i la nostra pròpia destrucció.

© Smoking Dogs Films; Courtesy Smoking Dogs Films and Lisson Gallery.