Representacions àrabs contemporànies. Beirut / Líban

Representacions àrabs contemporànies és un projecte a llarg termini que inclou seminaris, presentacions de treballs de diferents autors -artistes visuals, arquitectes, escriptors i poetes-, performances i publicacions, amb la intenció de facilitar la producció, la circulació i els intercanvis entre els diferents centres culturals del món àrab i la resta del món.

Així, aquest projecte intenta abordar situacions i contextos heterogenis, de vegades antagònics i conflictius, adquirir un coneixement més precís del que succeeix actualment en diverses zones del món àrab, plantejar les dimensions complexes del fet estètic en relació amb les situacions socials i polítiques, i ajudar a reflexionar amb major profunditat sobre el paper que tenen avui les pràctiques culturals als nostres països.

Actualment, Líban i Orient Mitjà són territoris essencials per a la comprensió de la cultura contemporània; la situació de postguerra en què viuen aquests països és complexa -els acords de pau de Taief no garanteixen una pau definitiva- i en aquesta època de globalització, el país pot semblar, per diverses raons, un laboratori privilegiat. Tot i que el Líban no pot funcionar ja com un “model” o “excepció” dins del món àrab, la preocupació d’alguns intel·lectuals libanesos -immediatament després de la guerra- pel desenvolupament i la promoció d’una cultura àrab contemporània experimental i crítica és una raó suficient per destacar un grup d’autors que tenen la necessitat de trobar-se i discutir un projecte cultural a mig termini, en la seva ciutat i el seu context.

Tots els participants del projecte pretenen proposar representacions capaces d’enfrontar-se a la realitat de la ciutat i les condicions actuals de la seva societat. I tots s’adonen que no hi ha teories, no hi ha formes que arribin a l’alçada de la complexitat fenomenològica de Beirut i del Líban contemporani. Així, com reflexiona Saree Makdisi en el seu article “Laying Claim to Beirut: Urban Narrative and Spatial Identity in the Age of Solidere”, l’Estat libanès pot entendre’s no únicament com un Estat postmodern sinó com el primer exemple d’un Estat en leasing, condicionat permanentment pel joc de les forces polítiques i econòmiques externes. De fet, l’interès del país o de la zona també té a veure amb la necessitat de trobar noves eines per analitzar dinàmiques, velocitats i configuracions inèdites les ressonàncies de les quals s’observen més enllà de l’Orient Mitjà.