Robert Motherwell

Robert Motherwell (Aberdeen, Washington, 1915 – Provincetown, Massachusetts, 1991) cursa estudis de filosofia i estètica a les universitats de Stanford i Harvard. La tardor de 1940 arriba a Nova York i ingressa a la universitat de Columbia per estudiar amb Meyer Schapiro, que l’encoratja a la pràctica artística i l’introdueix en els cercles dels creadors europeus exiliats als Estats Units.

Dels surrealistes aprèn la noció d’automatisme psíquic, un principi que ja no abandonarà mai més. També es remunta a aquella etapa de formació l’ús de tècniques cubistes com ara el collage, que l’acompanyarà com un contrapunt de la pintura al llarg de la seva vida.

Fins als vint-i-cinc anys, Motherwell s’havia mantingut en una posició d’observador. L’estiu de 1941, però, fa un viatge a Mèxic, amb el surrealista xilè Roberto Matta, que marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Aquest viatge el decanta definitivament cap a la pràctica pictòrica i el posa en contacte per primera vegada amb la cultura hispànica, una temàtica que esdevindrà recurrent en la seva obra.

De nou a Nova York, Motherwell inicia un període d’intensa activitat. Freqüenta altres artistes americans de la seva generació: Rothko, Baziotes, Pollock, Gottlieb, De Kooning, molts dels quals passen per l’estimulant galeria de Peggy Guggenheim. El crític Harold Rosenberg escriu: “Per a ells, la pintura moderna no s’ajusta a un ideal filosòfic o social conscient, sinó a allò que és bàsicament un esforç sensual, psíquic i intel·lectual de caire individual per viure activament en el present.” Aquesta “revolta particular” es troba als orígens de l’expressionisme abstracte nord-americà, un dels corrents artístics més rellevants de la segona meitat del segle XX.

Robert Motherwell ocupa una posició singular dins aquest moviment, perquè és una figura aïllada al mig del cercle. Per la seva àmplia formació, és essencialment un humanista: té una fam insaciable de coneixement, una voluntat de compromís empàtic amb les realitats més allunyades. La certesa que cal seguir allò que Kandinsky anomenava “necessitat interna” el situa directament al nucli de l’activitat artística del seu temps. Entén l’acció creativa com a interacció, no amb un tema, amb un ideal o una escola, sinó amb els materials de l’art. “Qualsevol pintor intel·ligent porta tota la cultura de la pintura moderna al cap. Aquest és el seu autèntic tema…” afirma l’artista el 1951. El seu art, com la seva ment, es manté obert fins i tot quan la seva expressió és més intensa.

L’èxit fulminant que molts artistes vinculats a l’expressionisme abstracte assoleixen ben aviat, entre ells el mateix Motherwell, converteix el moviment en un mite. Aquesta exposició intentava fugir de qualsevol mitificació i pretenia resituar l’obra del membre més europeu de l’expressionisme abstracte, destacant-ne els seus continguts, els seus orígens i el seu desenvolupament.

La tria de les setanta obres realitzada per la comissària de l’exposició, la crítica Dore Ashton, amb la col·laboració de Joan Banach, de la Dedalus Foundation, es va fer amb caràcter retrospectiu. Contenia des dels primers collages inspirats en el cubisme fins a les grans teles que l’artista omplia de taques verticals negres i aparentment amorfes que suggereixen figures orgàniques, passant pels dibuixos de petit format, autèntics embrions de la seva producció agrupada en sèries o suites de temàtica comuna i sovint inspirada en la literatura, la història o la vida personal. Són el cas de la sèrie Elegy to the Spanish Republic [Elegia a la República Espanyola], motivada per la Guerra Civil Espanyola, o la dedicada a l’Ulysses de James Joyce.

Aquesta exposició va emfasitzar la capacitat de Motherwell “d’inventar i descobrir” tot explorant obres en què l’artista cartografia un nou territori, un procés que de vegades definia com un “viatge nit endins”. I també posava en relleu els moments d’”alegria i diversió” que li procuraven les variacions sobre temes recurrents. Motherwell posseïa un ampli registre emocional, i es pot dir que la seva obra responia a una diversitat d’estats d’ànim. Aquests estats d’ànim -que van de l’angoixa al plaer constructiu- conformaven l’itinerari d’aquesta mostra que reunia al voltant de setanta obres, entre grans pintures sobre tela, pintures sobre paper, collages i dibuixos.