Shoot Shoot Shoot

07.11.200217.11.2002

Dates

07.11.200217.11.2002


Botiga

Catàleg “Kerry James Marshall” Postal Black Love

Més informació

Comissari

Mark Webber.


Col·laboradors

Ben Cook i Gregory Kurcewicz.


Organitza

Lux, Londres.


Itinerància

Tate Modern, Londres.

Scratch Projections, París.

International Film Festival, Brisbane.

Experimenta, Melbourne.

Arsenal, Berlín.

Kinemathek, Karlsruhe.

Deutsches Filmmuseum, Frankfurt.

Kommunalkino, Bremen.

Kommunales Kino Metropolis, Hamburg.

Kulturhuset, Estocolm.

Kunsthalle, Basilea.

Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.

ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitòria.

Film Forum, Los Angeles.

Pacific Cinematheque & Blinding Light, Vancouver.

Cinematheque, San Francisco.

Pacific Film Archive & SFMoMA, San Francisco.

Art Institute of Chicago

Anthology Film Archives, Nova York.

Baltic, Newcastle.

Image Forum Festival, Tòquio.

Yokohama/ Kyoto/ Fukuoka.

Film Museum, Moscú i St. Petersburg.


Fes-te amic
  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies
  • Pinterest Fundació Antoni Tàpies
  • Threads Fundació Antoni Tàpies

La primera dècada de la London Film-Makers’ Co-operative i el cinema d’avantguarda britànic 1966-1976.

Programa de vídeo.

La London Film-Makers’ Co-operative, fundada el 1966, prenia com a model el centre de distribució dirigit per artistes que havien creat Jonas Mekas i el New American Cinema Group.

Ambdós associacions tenien una política d’associació oberta i acceptaven totes les sol·licituds sense condicions, però la Co-op era l’única que incorporava els tres aspectes clau de la producció cinematogràfica artística: producció, distribució i exhibició en una única instal·lació.

Pioners com Len Lye, Antony Balch, Margaret Tait i John Latham ja havien fet destacades pel·lícules personals a Anglaterra, però a mitjan anys seixanta va començar a créixer l’interès pel cinema underground. En tornar de Nova York, Stephen Dwoskin va evidenciar i impulsar les possibilitats del cinema experimental i la Co-op aviat es va convertir en un centre dinàmic per a la discussió, la producció i la presentació de pel·lícules d’avantguarda. Algunes figures clau com Peter Gidal, Malcolm Le Grice, John Smith i Chris Welsby es van fer un lloc a l’escena internacional. Molts altres, com Annabel Nicolson i l’independent i prolífic Jeff Keen, van treballar en la frontera entre el cinema i la performance i continuen sent relativament poc coneguts, o almenys poc vistos.

La Co-op va refermar la importància del cinema britànic en la línia dels avenços internacionals mentre sobrevivia precàriament en edificis ruïnosos. Les penalitats físiques de l’organització van contribuir a la rigorosa naturalesa formal de les pel·lícules realitzades durant aquest període. Tot i que, tant en interiors com en paisatges, l’enfocament estructuralista era la tendència dominant, els cineastes britànics també van fer innovacions significatives en pel·lícules multipantalla i programes de cinema expandit amb obres l’essència de les quals es definia per la qualitat efímera. Moltes d’aquestes obres se situaven en l’àmbit intermedi entre la cinematografia i les belles arts, i no se sentien realment còmodes ni al cinema ni als espais d’exposició.

Shoot Shoot Shoot va ser un programa retrospectiu i un projecte d’investigació que recuperava aquestes obres extraordinàries.