Sutures i fragments. Cossos i territoris en la ciència ficció

08.03.200411.04.2004

Dates

08.03.200411.04.2004


Botiga

Catàleg “Kerry James Marshall” Postal Black Love

Més informació

Comissari

Constant vzw.


Amb

Juan Miguel Aguilera, Miquel Barceló, Christian Dergarabedian, aka CD, Leah Gilliam, Nalo Hopkinson, Ken MacLeod, Mia Makela, aka Solu, Marika Moisseeff, Manuel Moreno, Catherine S. Ramírez, Laurence Rassel, Jordi Sánchez-Navarro, Isabelle Stengers, Tecnociència, literatura i cinema, Leslie Thornton, Gabriel Villota Toyos, Tom Zummer.


Itinerància

12/3/2004 – 11/4/2004, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.

8/3/2004 – 31/3/2004, Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.

17/5/2004 – 20/5/2004, Universidad Internacional de Andalucía-UNIA arteypensamiento, Sevilla.


Fes-te amic
  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies
  • Pinterest Fundació Antoni Tàpies
  • Threads Fundació Antoni Tàpies

www.stitch-and-split.org/

Sutures i fragments explorava el punt d’unió, els intersticis, entre dos registres que algú podria considerar oposats: la ciència i la ficció, i la contaminació recíproca entre tots dos.

La ciència-ficció com a zona de tensió que amalgama imaginari i realitat, utopia i distopia, carn i màquina; l’ús de la intrusió, del decalatge i de l’incoherent com a sistema de resistència i com a eina d’interrogació del present.

La ciència-ficció no és un oracle que pugui predir el futur de manera més o menys exacta, sinó un discurs crític i inventiu, transgenèric i transdisciplinari sobre el cos, la identitat, els territoris contemporanis.

Sutures i fragments barrejava diversos ingredients per mirar d’encoratjar els desplaçaments fèrtils de l’un a l’altre, partint de la idea que els encontres més productius tenen lloc a través de les qualitats dels individus o dels grups que dialoguen independentment dels apriorismes lligats a la seva posició en l’escala de les elits o del capital cultural. També es produeixen allà on les categories de seriositat, credibilitat, diversió i absurd es fan més complexes.

A través/entre aquests processos, Sutures i fragments explorava la ciència-ficció com un entorn, una eina, una plataforma per pensar un present situat: les noves formes de colonització dels territoris i dels cossos, el ciberespai com a terreny d’identitat i no com a abstracció sense raça ni sexe, els encontres entre el virtual, l’orgànic i el mecànic, les mitologies contemporànies de la procreació i de l’alteritat, els cyborgs i els androides com a figures de l’Altre i d’un mateix, màquina de treball explotada i màquina reproductiva alhora, sinònim d’esclau o de llibertat, la permeabilitat i l’heterogeneïtat de la identitat, el cos com a resultat d’un procés científic de creació.