Les cadires de Tàpies: Niño de Elche + Lois Patiño

Les entrades estan exhaurides

Crèdit de la imatge: Daniel Mordzinski

“De jove se m’havia parlat sovint de la necessitat de ser algú. Ara, en canvi, tornava a veure el valor d’aquells que passen per ser ningú, l’anul·lació, l’anonimat, la grisor de moltes vides, de tantes vides que no surten mai als diaris ni a les revistes, però sense les quals no funcionaria res. La poesia i la veritat de les coses petites, innocents, quotidianes, fins i tot monòtones. El sentit de donar-se, d’entregar-se fins a l’anul·lació, és una lliçó avui necessària per a molts. Perquè els qui queden o es desprenen –del jo, del coneixement, de les multiplicitats– són finalment els que més reben. És el premi, ben terrenal, de l’amor engendrat per l’amor.”

“L’orient i la pràctica de caminar” fragment extret de Memòria personal d’Antoni Tàpies.

Les cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui.

Com a acte de cloenda de la primera edició del cicle, i coincidint amb el tancament de l’Any Tàpies, Niño de Elche, amb la col·laboració de l’artista audiovisual Lois Patiño, realitzarà l’acció “3+2+1 formes de servei anònim” a la “Sala de reflexió” que Antoni Tàpies va concebre a la Universitat Pompeu Fabra. La proposta consistirà a desenvolupar una sèrie de números a partir de la reflexió que Antoni Tàpies escriu sobre la importància del servei anònim. Una qüestió que l’artista il·licità connectarà amb la biografia familiar i la malaltia medul·lar que va patir l’avi matern, la qual el va obligar a exercir l’ofici de cadiraire durant el procés de rehabilitació. Utilitzant la simbologia del número sis com a representació de la generositat, la responsabilitat, l’amor cap als altres, la compassió, la família i la llar, Niño de Elche construirà una selecció de gestos i imatges que conformaran una seqüència de gestos i sons en què la reflexió ens farà partícips d’un camí encara per recórrer.

BIOGRAFIES

Francisco Contreras, NIÑO DE ELCHE (1985) és un artista indisciplinari i exflamenc que ha sabut unir en les seves diferents propostes artístiques gèneres com el flamenc, el rock, la improvisació lliure o les músiques electròniques, juntament amb la poesia o la performance. Col·laborador assidu en projectes artístics variats, ha treballat amb grans noms de les arts plàstiques, el cinema, la dansa i el teatre. L’any 2017 va ser artista convidat, juntament amb Pedro G. Romero i Israel Galván, a la 14a Documenta de Kassel-Atenes amb la proposta “La farsa moneda”. Va protagonitzar “Niños somos todos”, de Sergi Cameron, filmada a Bolívia i guardonada amb el premi Gaudí a la millor banda sonora. Per a la Col·lecció del Museu Reina Sofía va crear l’obra “Auto Sacramental Invisible“, una representació sonora a partir de Val del Omar, exposada entre el 2020 i el 2021.

L’any 2022, els cineastes Marc Sempere i Leire Apellániz van realitzar la pel·lícula “Canto cósmico”, inspirada en la seva vida i obra. Juntament amb l’artista Pedro G. Romero, va realitzar per a la Biennal de Sydney l’exposició “Sadopitna. Antípodas, o sigui, flamenc girat del revés i cap per avall“, que ha estat exposada en diversos països. Els seus disset treballs discogràfics i l’edició de cinc llibres són una bona mostra de la seva prolífica producció artística, una tasca que combina cada setmana com a director i presentador de dos programes radiofònics a Ràdio Nacional d’Espanya: “eXtrañas heterodoXias”, a Radio 3, i “Los clásicos nos esperan mañana”, a Ràdio Clásica.

LOIS PATIÑO (1983) Cineasta i artista, el seu treball audiovisual, ja sigui en format de llargmetratge o videoinstal·lació, explora aspectes culturals i antropològics des de propostes íntimes i contemplatives amb una sensibilitat plàstica i pictòrica. Sempre a la recerca de noves formes cinematogràfiques, ha explorat conceptes com la distància, la immobilitat o l’invisible, treballant en cultures pròximes, com la seva Galícia natal, o llunyanes, com el Japó, Islàndia, Laos o Zanzíbar. La reflexió sobre la mort i la relació amb l’altre món en cultures diverses és present en diversos dels seus projectes, com el seu llargmetratge “Samsara” (2023), “El sembrador de estrellas” (2022) o “Lúa vermella” (2020). A “Samsara”, la seva aposta per un cinema íntim i meditatiu i la seva voluntat d’explorar les fronteres del cinema el va portar a proposar una pel·lícula per ser vista amb els ulls tancats.

Les seves obres s’han vist i han estat premiades en importants festivals de cinema com Cannes, Berlinale, Locarno, Toronto, Rotterdam… Festivals com el de Nova York o països com Colòmbia, Corea del Sud, Bèlgica o l’Argentina han dedicat focus al seu treball. La Universitat de Harvard li va atorgar la beca Robert Fulton III (2016), destinada a cineastes emergents “d’esperit independent, que exploren cultures diverses amb una profunda sensibilitat estètica”.

Amb Niño de Elche ha col·laborat en el projecte “La exclusión”, creant la part audiovisual. Actualment, estan preparant el llargmetratge de ficció “La nube del no saber”, que protagonitzarà Niño de Elche.