Les cadires de Tàpies: Cicle Difraccions

Les cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui.

Les cadires de Tàpies: Cicle Difraccions

La desena acció sonora del cicle és “L’escolta fugaç”, una proposta del cicle Difraccions. L’escolta, com a acte central del fet musical, assoleix la seva màxima intensitat en el context de la improvisació multidisciplinària, tant per part del públic com de les intèrprets. La generació de material a través de la improvisació ens col·loca en un estat d’atenció constant, en què cal reaccionar a l’aparició de noves idees que poden sorgir de l’atzar, d’errors fortuïts, de desviacions o fins i tot de nous imaginaris sonors.

La guitarrista Amidea Clotet ens proposa un diàleg entre so i moviment amb la ballarina Sònia Sánchez. Aquest intercanvi ens convida a reflexionar sobre el paper de l’escolta en la improvisació generativa. Com s’escolta una intèrpret a si mateixa mentre improvisa i com respon a les seves pròpies desviacions, accidents o noves solucions que apareixen en directe? Com reacciona el moviment al so i com es modifica el so segons les propostes del moviment? L’escolta, nucli del fet musical, es manifesta en aquest context amb tota la seva intensitat.

Amidea Clotet és una de les figures emergents de l’escena de la improvisació generativa a Barcelona. Va estudiar guitarra elèctrica al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició contemporània a Dinamarca, on va començar a trobar el seu camí cap a la improvisació. Amidea crea paisatges sonors espontanis mitjançant tècniques expandides i objectes, i aconsegueix una música crua que, segons ella, sorgeix com a resposta als temps en què vivim. Les seves creacions estan a mig camí entre el joc amb l’experimentació sonora més arriscada i la bellesa de la subtilitat.

Sònia Sánchez balla des del flamenc, la improvisació lliure i la dansa japonesa body weather. S’inclina pels laboratoris de so improvisat a través del cos. Els fonaments dels seus treballs es troben en l’arrel flamenca del so en l’espai, el cos que sona en moviment i en l’espai ballat. Va començar les seves investigacions entre l’actitud del ritme flamenc i la velocitat orgànica del body weather l’any 2001. El 2004 es va afegir al seu camí empíric la música lliure; des de llavors es dedica cada dia a explorar tots aquests mons i horitzons.