Rereflux

Ara fa trenta anys, el Museu Tàpies, amb la direcció de Manuel Borja-Villel, inaugurava En l’esperit de Fluxus, una completa retrospectiva, comissariada per Elizabeth Armstrong i Joan Rothfuss, del moviment que revolucionà els fonaments de l’art als anys seixanta del segle passat. L’exposició incloïa obres d’artistes com Joseph Beuys, George Brecht, Robert Filliou, Dick Higgins, Shigeko Kubota, George Maciunas, Yoko Ono, Nam June Paik, Benjamin Patterson, Carolee Schneemann, Mieko (Chieko) Shiomi, Ben Vautier, Wolf Vostell, Emmett Williams i La Monte Young, entre molts d’altres, i d’artistes ZAJ com Juan Hidalgo i Esther Ferrer.

La mostra va anar acompanyada, a més, d’un cicle d’activitats en les quals es va incorporar el projecte Reflux, un programa de reenactments d’accions fluxus comissariat per Oscar Abril Ascaso i executat per un grup de joves artistes de performance locals: Borja Zabala, Jaume Alcalde, Denys Blacker, Lluís Alabern, Júlia Montilla, Joan Casellas, Quim Tarrida, Miquel Baixas, Alexis Tauler i Noel Tatú.

En l’esperit de Fluxus va jugar un paper troncal de catalització d’un moment d’efervescència de les pràctiques performatives al nostre país, en general, i de l’art d’acció, en particular, a la nostra ciutat. Intens i col·laboratiu, però no exempt de crítiques i desavinences, va marcar el pols d’una generació jove d’artistes i, entre altres derivades, va generar la creació de la primera plataforma d’artistes de performance a l’estat, el Club7, a les mateixes sales del museu.

Rereflux és un programa de debat i d’acció que té com a objecte rememorar aquell crucial moment de la història de l’art d’acció barceloní i de les pràctiques artístiques als anys noranta del segle passat al nostre país. Amb aquest objectiu, Rereflux programarà una taula de debat amb alguns dels protagonistes del projecte Reflux de 1994 i un programa d’accions fluxus executades per artistes de performance contemporànies, allò que ara seria una nova Re-Reflux Orchestra del segle XXI.

La iniciativa forma part de les jornades ARTefACTe4, un dispositiu de foment de les pràctiques performatives contemporànies que opera com un laboratori de nova institucionalitat cultural. Un projecte de CLUB9, plataforma hereva de Club7 i que es va presentar públicament a l’auditori del Museu Tàpies el 29 de maig de 2021.

PROGRAMA

18 h. Conferència a càrrec d’Oscar Abril Ascaso, curador del projecte Reflux 1994.

19 h. Taula rodona amb Manuel Borja-Villel, exdirector del Museu Tàpies, i Lluís Alabern i Joan Casellas, artistes del projecte Reflux 1994.

20 h. Performances fluxus a càrrec d’Estel Boada, Paloma Orts, Pia Sommer i Llapispanc.

PARTICIPANTS

Manuel Borja-Villel (1957) és historiador de l’art i comissari. Ha estat director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid de 2008 a 2023, del MACBA de Barcelona (1998-2007) i de la Fundació Antoni Tàpies (1989-1998). Més recentment, ha sigut un dels curadors de la 35a Biennal de Sao Paulo. Ha escrit nombrosos articles a diaris i revistes d’art, amb èmfasi en la relació entre l’art i les seves institucions. Ha dictat conferències a universitats, museus i centres d’art. Així mateix, el desenvolupament de programes educatius no normatius ha estat una preocupació important al llarg de la seva pràctica. Actualment, és el director del programa “Museu Habitat” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Oscar Abril Ascaso (Barcelona, 1966) és un activista cultural que du a terme tasques d’alta direcció, curadoria, gestió cultural, crítica i docència. Com a artista és performer, compositor, escriptor i realitzador audiovisual. Estretament vinculat a les arts en viu i especialitzat en pràctiques performatives i estudis de la performativitat, ha desenvolupat projectes en àmbits com ara les arts visuals, els nous mitjans, l’art sonor i la música o els estudis culturals.

Lluís Alabern (Barcelona, 1968) és artista i museògraf. Va ser membre del consell de direcció de Lateral. En l’actualitat és Cap de Museografia del MNAC. Col·laborador gràfic en revistes i diaris. Va formar part de l’escena performativa conceptual catalana dels 90. Ha escrit el llibre Breviario del Viejo Corredor (Siruela, 2023).

Joan Casellas (Teià 1960) és artista plàstic, d’acció i fotògraf. Creador de l’Arxiu Aire (1992-2020) i La Muga Caua (2015-2019) trobada internacional de poesia d’acció i performance. També va ser membre fundador del Club7 (1996-98). Ha mostrat el seu treball arreu d’Europa i Amèrica i recentment al Macba (2020) i el MNAC (2023). Ha publicat nombrosos articles sobre art d’acció, fotografia i sobre la presència de Marcel Duchamp a Catalunya.

Estel Boada (Mataró, 1991) és cantant i artista multidisciplinar, es descriu com una joglar contextual. Després de Belles Arts, explora disseny, dibuix, performance, espai, col·lectivitat i veu. Amb humor, absurd i trash, parla i canta burlescament sobre la seva vida com a diva frustrada. Li interessa la pedagogia experimental, la veu i la música com a eixos de comunicació multidireccionals i l’humor com a eina de crítica i lluita diària.

Neus Masdeu (Arenys de Mar, 1995) s’ha graduat en Art i Disseny a l’Escola Massana (2018- 2023). Ha mostrat els seus treballs en Festivals com el GREC, Poesia i +, Katharsis (Teatre Lliure), BAM Cultura Viva, ARTefACTe (Fundació Joan Brossa) i Festival TNT (Terrassa), entre d’altres. Ha fet diverses residències artístiques en espais com Roca Umbert (Granollers), Nau Estruch (Sabadell) El corralito (Terrassa) Konvent (Berga) o EsFar Cultural (Menorca), entre d’altres.

Paloma Orts (Alcoi, 1990) és una artista que abraça la performance, la creació pianística i l’emergència de noves realitats transdisciplinars. Formada com a artista visual i pianista, crea imatges accionades i línies melòdiques canalitzades per un viatge emocional. El 2021 guanya els Premis Llançadora amb l’obra El vol de les ànimes, un somni acompanyat que, com en les seves altres creacions, rescata i revisiona allò arcaic, anhelant trobar allò primari, eteri i etern.

Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, 1976). Directora del Museu Tàpies des de 2023. És comissària d’expocisions, investigadora i escriptora. Entre 2019 i 2023 va ser directora d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma. Al llarg de la seva carrera ha comissariat exposicions en l’àmbit nacional i internacional. Com a docent ha impartit classes durant onze anys a diferents universitats catalanes, i ha col·laborat amb diferents universitats, també d’arreu, en màsters, postgraus i conferències. Ha col·laborat en diferents catàlegs, llibres de recerca i mitjans de comunicació especialitzats. Ha estat membre de diversos jurats, entre els quals destaquen: Premi Velázquez (Espanya, 2021), Parlament de les Illes Balears (Espanya, 2020), Biennal Internacional d’Art de Conca (Equador, 2018), entre d’altres.

Pia Sommer (Chile, 1981) és anartista. Treballa amb el so i el que és visible, és poeta, artista visual i participant activa de La Internacional Ruidísta. Ha estat convidada a nombroses exposicions, individuals i col·lectives, festivals, xerrades, lectures, publicacions, galeries i museus nacionals i internacionals a països de Llatinoamèrica i Europa. Treballa principalment amb suports com la veu, vídeo, altaveus i obra gràfica; formats com instal·lacions, performances, videoart i noves tecnologies.

Llapispanc (Barcelona, 1971) és un artista que treballa amb materials de residu del consum quotidià. La seva obra es formalitza com a performance, texts, missatges de correu electrònic, instal·lació, música o sorollisme i amb tot el material acumulat que guarda en diversos trasters. Al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb múltiples artistes, músics, performers i en exposicions diverses. És l’exemple fefaent de l’encreuament entre diverses vies d’exploració de la creació contemporània: recerca, producció, performativitat, component social i connexió amb l’entorn.

Crèdits de la imatge: Teresa Ramírez – Arxiu Aire

Actuació de la Reflux Orchestra a l’auditori del Museu Tàpies el 29 de gener de 1995. D’esquerra a dreta: Borja Zabala, Joan Casellas, Júlia Montilla, Alexis Tauler, Noel Tatú, Quim Tarrida, Miquel Baixas, Lluís Alabern i Oscar Abril Ascaso.