Seguint el sol. feyfeyfey

El col·lectiu emergent feyfeyfey, unit per una xarxa de queerness, teixeix una peça de performance sonora, brb do not perceive me unless ur ready 2 speak in r1ddles and chill with beautiful r0cks xxx, que explora fenòmens de comunicació, concretament la transmissió i la recepció de freqüències queers.

Entenent els sistemes de comunicació queer com a eines subversives que permeten als membres de la nostra comunitat ecolocalitzar-se i protegir-se mútuament, el col·lectiu farà servir sons i visuals per transmetre pulsacions cícliques rítmiques, críptiques i naturals entre tots tres integrants. Reverberacions que reboten entre cossos porosos, transmissions engolides per orelles obertes, absorcions vibracionals i altres formes de comunicació abstracta, poètica i no verbal s’uniran per crear una ària dissonant que dialoga amb el món natural i situa les existències queers a través de la comunicació.

feyfeyfey és un col·lectiu artístic emergent amb seu a Barcelona, format per Alida Maria Lanzi, Anusha Jean Ramesh i Bram Dul. Utilitza la performance i el so per explorar els àmbits del queerness, i s’interessa per l’elasticitat de l’accés, així com per la política del moviment i per l’acte de sonar juntes, com a amigues, des de diferents posicionaments. Feyfeyfey crea espais que qüestionen com ens relacionem amb nosaltres mateixes, amb els altres i amb els mons que habitem. Temps enrere, en anglès fey significava ‘destinat a morir, condemnat’, i es feia servir com a terme vulgar per referir-se a les persones homosexuals. A la vegada, és una paraula emprada per referir-se a les fades. Ara es repeteix tres vegades, com a ritual sonor per reivindicar-se.

La pràctica d’Alida Maria Lanzi (Alemanya, 2004) se centra en la construcció de mons: imaginar espais alternatius on els cossos queers puguin existir més enllà dels binaris i les normes. Mitjançant l’escultura, la instal·lació i la performance, combina ritmes orgànics i inorgànics per crear formes híbrides. Les seves obres site-specific pertorben i inquieten, barregen l’espai liminar amb narratives especulatives per imaginar noves atmosferes i maneres de ser, i obrir possibilitats a noves connexions i identitats. Actualment, està finalitzant la seva tesi a Metàfora Studio Arts.

L’obra d’Anusha Jean Ramesh (Malàisia, 2001) busca comprendre les condicions elementals de la connexió. La seva pràctica tendeix al relacional —intentant seguir rastres de desplaçament, identitat i temporalitats queers—, parteix d’experiències personals i es canalitza intuïtivament a través de so, escultura, instal·lació i vídeo. Actualment, està finalitzant la seva tesi a Metàfora Studio Arts i prepara una exposició individual a 200CENT per al novembre de 2025.

Bram Dul (Països Baixos, 2005) està escrivint la seva carta d’amor al so, en la qual cada projecte forma una nova frase. Tradueix pensaments sobre el queerness i la neurodivergència en so, escultura, instal·lació i performance. Dona forma als seus projectes a través d’una lent d’admiració infantil i d’una pràctica basada en la recerca. Actualment està finalitzant una estada d’un any a Metàfora Studio Arts, i al setembre s’incorporarà a la Design Academy Eindhoven.

Una sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol” , a cura de Gabriel Virgilio Luciani