Dialògiques
Projecte amb l’Escola de Vida Montserrat, acidH (Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà) de Gràcia, EART i el Museu Tàpies
Dialògiques és un projecte impulsat per EART: Centre de mediació, educació i art contemporani, que té com a objectiu qüestionar les lectures predominants de l’art contemporani, posant en valor altres mirades per ampliar els imaginaris i fomentar pràctiques inclusives. El projecte es concep com una eina de formació multilateral entre escoles, institucions culturals i públics, promovent una relació dialògica que contribueixi a redefinir les formes de producció, representació i accés a la cultura.
Des d’aquesta perspectiva, Dialògiques planteja una reflexió sobre els dispositius i espais que ocupen les arts, des del treball conjunt al llarg de dos cursos escolars entre una escola amb alumnat amb diversitat funcional (l’Escola de Vida Montserrat), un museu (el Museu Tàpies) i un centre d’art (EART), amb l’acompanyament de l’artista educadora especialitzada Claudia Ventola.
Durant aquests dos anys de col·laboració, s’han realitzat sessions setmanals a l’aula amb un grup classe centrades a conèixer la vida i obra d’Antoni Tàpies i en apropar-se a l’art contemporani des d’una escolta activa de les experiències, lectures i sensibilitats de l’alumnat. Aquest procés ha generat noves aproximacions a l’obra de Tàpies, que han enriquit la comprensió del seu llegat artístic amb capes de significat sovint poc visibilitzades als museus.
Aquest treball col·lectiu ha estat clau per obrir el Museu Tàpies a una experiència transformadora, que ha permès incorporar dins de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món les veus de l’alumnat participant, a través de pictogrames i audioguies creades durant el projecte. Així, Dialògiques introdueix al Museu una innovació significativa: repensar la representació de tots els cossos en les exposicions i els seus dispositius educatius, anant més enllà dels formats convencionals per integrar nous continguts d’accessibilitat.
Els pictogrames —25 en total— han sorgit a partir d’un treball d’anàlisi plàstica i conceptual de l’obra de Tàpies, en especial del text , en què l’alumnat ha identificat elements recurrents i idees clau mitjançant processos creatius propis. Alhora, s’han generat comentaris a les obres a partir de gravacions d’àudio realitzades al llarg del projecte, on la veu dels i les participants ofereix una mirada directa i genuïna sobre les obres.
Antoni Tàpies. La imaginació del món incorpora així una selecció d’aquests comentaris i pictogrames, vinculats a quatre obres exposades, integrant-les com a recursos permanents dins els dispositius de mediació del Museu. El projecte no només amplia els públics, sinó que reconfigura el paper d’aquests dins del museu, situant la diversitat funcional com a agent actiu de coneixement i transformació.
Fragments del text
Fragments d’El joc de saber mirar, d’Antoni Tàpies, a partir dels quals han sorgit una part dels pictogrames:
“Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dóna al voltant nostre: quatre coses –a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit.
Mireu l’objecte més senzill. Agafem, per exemple, una vella cadira. Sembla que no sigui res. Però penseu en tot l’univers que ella comprèn: les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada… Tot, tot participa de la vida i té la seva importància! Fins i tot la més vella cadira porta dintre seu la força inicial d’aquelles sabes que pujaven de la terra, allà als boscos, i que encara serviran per donar escalf el dia que, feta estelles, cremi en alguna llar.
“En mirar, no heu de pensar mai el que la pintura –com totes les coses d’aquest món– “ha de ser”, o el que volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per la vida, o un cop de peu –per què no?– que digui “prou!”. Pot ser un aire dolç de matinada, ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre.
Jo us convido a jugar, a mirar atentament… Jo us convido a pensar.”
Àudios
· Comentari a l’obra “Dona-Arbre” (1944) d’Antoni Tàpies.
· Comentari a l’obra “Fils i argolla” (1946) d’Antoni Tàpies.
· Comentari a l’obra “Taula capgirada” (1979) d’Antoni Tàpies.
· Comentari a l’obra “Retrat de l’avi” (1987) d’Antoni Tàpies.
Pictogrames
Podeu demanar el dispositiu de mediació per fer la vostra pròpia selecció de pictogrames a recepció.
Els podeu utilitzar de dues maneres: observeu les obres d’Antoni Tàpies exposades i assigneu un o varios pictogrames a cada obra en funció del que vosaltres destacaríeu de cada una d’elles o bé, partiu dels pictogrames i jugueu a cercar una obra que per cada pictograma.
L’objectiu és comunicar la vostra impressió envers les obres a través dels pictogrames, sense necessitat de la paraula.
Participants al projecte
Escola de Vida Montserrat
· Judith Reig – Direcció
· Ruth Ruiz – Cap d’estudis
· Mònica Acosta – Docent
· Raúl Gómez de Pedro – Docent
· Raül Carbonell – Docent
Artistes – Mediadorxs
· Àlex Gavilán
· Àlex Rimada
· Arnau Fort
· Irina Collman
· Marc Mir
· Mario D. Pérez
· Martina Caballé
· Noelia Gutiérrez
· Sawa Lytvinenko
· Victor Gómez.
Museu Tàpies
· Rosa Eva Campo– Educació
· Maria Sellarès – Educació
· Patricia Sorroche – Exposicions
· Pablo Allepuz – Col·lecció (comissari d’exposició)
· Daniel Solano – Premsa i comunicació
· Elena Febrero – Premsa i comunicació
· Lorena Alonso – Estudiant en pràctiques a educació
EART
· Claudia Ventola – Artista educadora
· Daniel Gasol – Direcció, coordinació de projectes i programació
· Núria Miret – Responsable de comunicació i projectes de mediació
· Albert Tarrats – Postproducció audioguies.
El projecte Dialògiques l’ha creat EART i estableix col·laboracions amb l’Escola de Vida Montserrat i el Museu Tàpies. Compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
