Les cadires de Tàpies: Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán

Les cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui.

La vuitena proposta del cicle serà concebuda per Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán, una acció que modularà textures, processarà veu i sonoritzarà allò que potser no estava pensat per ser música. Convocant un munt d’autors, els creadors convidats intentaran transformar la paraula en matèria rítmica i extreure sons de les coses per construir-ne un relat. La cadira, com en Tàpies, no només serà idea. Serà, sobretot, objecte i realitat per pensar, per remoure, per meditar.

Blanca Llum Vidal ha estudiat treball social, filologia catalana i un màster de pensament contemporani. Treballa a la Zona Franca en un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional. Ha traduït, amb Arnau Pons, La Douleur, de Marguerite Duras i, de la mateixa autora, ha traduït en solitari Écrire. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà, les cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià, els contes de Víctor Català, les Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons d’Àngel Carmona i, entre d’altres, el llibre que va acompanyar l’exposició Francesc Tosquelles o el catàleg Agnès Varda que es presentarà enguany al CCCB. Ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna, a Santiago de Xile i a Buenos Aires (en la Fira Internacional del Llibre). Ha escrit sobre March, Blanchot, Kafka, Rodoreda, Arendt, Hersch, Català i Duras, entre d’altres.

El 2023 va publicar una antologia de la seva obra a Textos Sentido Edição & Letras, traduïda al portuguès per Àlex Tarradellas, i actualment es prepara una antologia de la seva obra traduïda a l’italià per Marcelo Belotti i una al castellà traduïda per Unai Velasco. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u / Este amor que no es uno (amb traducció de Berta García Faet), Amor a la brega, La princesa sou Vós / La princesa sois Vos (amb traducció d’Unai Velasco), Llegir petit i escriure sobre literatura i amor i No cometràs adulteri. Ha escrit al Quadern d’El País, al diari de política i cultura El Temps i ara regularment al digital Catorze. Ha pujat a l’escenari amb Maria Callís per representar La infanticida, de Víctor Català, amb la clàssica i el postrock de Los Sara Fontán, i, darrerament, amb els dissenys sonors de Julián D’Avino en un espectacle sobre contradiccions polítiques, amoroses, ètiques, estètiques, antigues i noves. Enguany ha estat convidada a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic).

Los Sara Fontán és un duet experimental format per Sara Fontán i Edi Pou. El seu terreny és el directe, sempre físic, apassionat, punk, canviant i permeable a l’entorn. Un concert de Los Sara Fontán juga amb el melòdic i el rítmic conjugant elements del romanticisme programàtic per narrar directa o indirectament una història, i atorga llibertat a l’espectador perquè ho interpreti, tot plegat, de manera personal.

Estimulats pel dubte de si és possible desenvolupar una carrera musical sense seguir les rutines productives de la indústria, Los Sara Fontán van estar cinc anys girant per festivals i locals autogestionats d’Europa sense gravar la seva música, gràcies a una xarxa musical-afectiva underground a la qual se senten afortunats de pertànyer. La tardor de 2023 editen Queda pendiente, un àlbum enregistrat a casa seva, interpretat, gravat i produït per ells mateixos.

La seva música és de codi obert: el prolífic duet recompon constantment les seves creacions per obrir-les al col·lectiu i multidisciplinari, ja sigui amb altres músics (SO amb Amorante, 4132314 amb Tarta Relena i Cocanha), amb comunitats (Laboratório dos Riscos Impossíveis amb veïnes del barri de Fontainhas de Porto), amb dansa (Fem una bona pena abans de morir amb Sònia Gómez), amb poesia (La princesa sou Vós amb Blanca Llum Vidal), amb teatre (Concrete Matter de Los Detectives, Songs for the bitch-witch women de Mariona Naudin) o amb sèries i pel·lícules (banda sonora d’Autodefensa, Magaluf Ghost Town i Remember my name).

Aquesta sessió del cicle formarà part del programa inaugural de l’exposició Antoni Tàpies. La pràctica de l’art