Gran díptic dels mitjons
Autor
Antoni Tàpies
Títol
Gran díptic dels mitjons
Data
1987
Tècnica
Pintura, vernís, llapis i collage sobre tela
Dimensions
225 x 300 x 6 cm c/u
Número de registre
265
Comentari de l'obra
En obres com Gran díptic dels mitjons (1987) es reflecteix la simpatia de Tàpies per l’art oriental. No solament la pinzellada s’ha tornat molt àgil i elegant, i agafa l’aspecte d’una cal·ligrafia molt allunyada dels grafits dels anys cinquanta i seixanta, sinó que a més l’obra es concep com un paisatge de característiques molt orientals. Amb tot, i malgrat aquesta nova inflexió en el seu art, malgrat que aquest hagi esdevingut molt més pictòric i sovint també més líric que en períodes anteriors, Tàpies no s’aparta pas del que són elements intrínsecs de la seva obra, com ara la reivindicació de l’humil, l’espiritualització del mesquí, la transformació constant dels elements. Si bé Gran díptic dels mitjons (1987) ens recorda un paisatge oriental, sobre aquest mateix paisatge idíl·lic Tàpies ha superposat un element tan prosaic com pot ser un parell de mitjons. Així, com féu Marcel Duchamp en molts dels seus ready-made, com ara Pharmacie, a què Tàpies al·ludeix quan escriu en la part superior de la tela "ACALAPOTECARI", l’artista català ha aconseguit trencar simbòlicament la falsa divisió del món i de la vida en dues realitats, una material i l’altra espiritual, tan característica del logocentrisme occidental.
Extractes de Manuel J. Borja-Villel, "La col·lecció", Fundació Antoni Tàpies (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1990).
